Per què és vital guanyar terreny als cotxes a l’espai públic?

A la majoria de ciutats espanyoles l’espai públic dedicat als cotxes oscil·la entre el 70% i el 80%.

Només el 20% restant ens el repartim les persones que anem a peu i alhora ens l’hem de disputar amb terrasses, aparcaments per a bicicletes, conductors no massa cívics o fanals, papereres i senyals de trànsit no massa ben col·locats. Girona no és una excepció.

L’obligatorietat de mantenir el distanciament físic entre persones degut a l’emergència sanitària ha posat de manifest la necessitat que vianants i bicicletes guanyin espai al cotxe a la via pública. Nombroses ciutats com València, Vitòria, Barcelona, Milà, Berlín o París han portat a terme mesures certament ambicioses per satisfer aquesta demanda.

Tot i que la mobilitat sostenible ha entrat de ple al centre del debat a causa de la pandèmia i la necessitat d’establir un distanciament físic, la veritat és que els seus beneficis van molt més enllà.Però, per què hem de guanyar espai al cotxe? L’any 2014 es va realitzar a Girona una enquesta de mobilitat. És antiga, però, malauradament, és l’última que disposem. Copenhage es una de les ciutats mes avançades en mobilitat sostenible perquè (entre altres coses) recull moltíssimes dades de desplaçaments dels seus habitants que els permet una millora constant dels serveis.

A partir de l’enquesta del 2014 podem saber el nombre de desplaçaments amb cotxe que es produeixen un dia laboral amb origen o destí a Girona. El total ascendeix a 136.169 desplaçaments diaris. D’aquests, més de la meitat, el 54 % són desplaçaments en cotxe dins la ciutat mentre que un 28% són connexions amb Salt. El 18% restant són amb Sarrià, Sant Gregori, Fornells, Quart i Vilablareix. Tots aquests desplaçaments generen a l’any un total de 28.354 Tn de CO₂ (comptant només els dies laborals).

Atenció! Si volguéssim eliminar el CO₂ anual generat per el trànsit laborable a Girona necessitaríem plantar 12.715 pins i que treballessin netejant l’aire a ple rendiment durant 50 anys.

Sembla evident, doncs, que millorar la xarxa ciclista i de transport públic a Girona i la seva connectivitat amb l’àrea metropolitana suposaria un pas important en la lluita per la reducció d’emissions i per tant mitigació del canvi climàtic. Acostumats com estem i amb la infraestructura de què disposem, sembla descabellat pensar que una persona pugui venir de Sant Gregori amb bicicleta, però a ciutats com Copenhage la mitjana diària d’un ciclista és de 12 km. El nucli urbà de tots els municipis esmentats es troba a menys de 6 Km del centre de Girona.

Durant el confinament, a Girona les concentracions d’òxids de nitrogen han disminuït fins a un 60% degut a la reducció del trànsit. Els NOx són un dels gasos d’efecte hivernacle més potents que, a més, tenen un efecte tòxic per les persones. Provoquen problemes com irritacions del sistema respiratori, ulls o pell fins i tot càncer. Efectes similars tenen les partícules (PM10 i PM2,5). La contaminació atmosfèrica arreu del món ja provoca a l’any 9 milions de morts.

 D’altra banda, durant aquest confinament. a part de notar l’aire més net i respirar millor, també hem pogut gaudir d’una contaminació menys mediàtica però igualment important: l’acústica El soroll constant d’una ciutat provoca a problemes de salut (des de insomni fins a problemes digestius) com a conseqüència de l’alteració del sistema nerviós. Uns problemes que criem lligats inevitablement al fet de viure a una ciutat i que ni ens plantegem que puguin desaparèixer. Però sí que podem.

Apostar per la mobilitat sostenible és vital per mitigar el canvi climàtic i millorar la salut física i mental de les persones. Als Països. Baixos per cada euro invertit en mobilitat sostenible tenen un retorn de 37€ estalviats en salut.

Històricament, les places, passejos, parcs i jardins urbans han estat espais on els habitants de la ciutat podien socialitzar i divertir-se amb els seus veïns. Cap a la dècada dels 60-70 aquests espais s’han anat perdent  en benefici del cotxe, forçant la gent a passar mes temps dins de casa. El cotxe era el progrés i el progrés no havia de tenir aturadors. A Girona tenim imatges del Mercat del Lleó convertit en un gran aparcament o dels carrers Santa Clara i Ballesteries de pas habitual de tot aquell cotxe qui ho desitgés. Ara ens semblaria impossible tornar enrere. Tot i els tímids avenços en els espais abans esmentats, malauradament la situació encara no ha millorat prou ja que actualment l’espai lliure de cotxes a les ciutats continua sent minoritari. Així doncs, disposar de més espai lliure de cotxes, ens podria permetre recuperar els carrers com espai de socialització i esbarjo.

 Quins altres beneficis té una aposta decidida per la mobilitat sostenible? La contaminació acústica que se’n deriva també té un impacte negatiu sobre la fauna urbana, sobretot petites aus que poden desorientar-se amb el soroll i inevitablement hi ha una manca d’espais verds. L’Organització Mundial de la Salut recomana que totes les persones haurien de tenir un espai verd a menys de 500 metres de casa per esbargir-se, principalment pels beneficis que té sobre la salut mental. Als espais verds, els arbres i les plantes milloren la qualitat de l’aire i regulen la temperatura ambient. L’asfalt d’un carrer sense arbres a l’estiu pot escalfar-se fins a 60ºC però si el carrer disposa d’arbres, l’asfalt no s’escalfarà a més de la temperatura ambient. Durant les nits, l’asfalt allibera la calor que ha absorbit durant el dia, això es una de les causes per les quals les nits de poble son més fresques que les nits de ciutat.

 Els espais verds també fomenten la igualtat. Això s’ha fet evident amb el confinament. Tres mesos tancats en una casa amb jardí no és el mateix que tres mesos tancats en un pis sense balcó. I tampoc és el mateix sortir al portal i trobar-te un parc on poder passejar i jugar amb les criatures o trobar-se una vorera d’1.5m d’amplada, una barrera de cotxes aparcats i tot de vehicles contaminants passant-te per davant. Les polítiques en mobilitat sostenible també lluiten contra la desigualtat inherent de les nostres ciutats.