Les claus d’un edifici saludable

La Organización médica Colegial de España, juntament amb el Consejo general de colegios oficiales de médicos i el Consejo general de la arquitectura tècnica Española han publicat un document en el exposen els efectes sobre la salut de les àrees més rellevants relacionades amb els edificis. La guia, elaborada per professionals sanitaris i d’arquitectura aborda les àrees centrals que afecten a la salut dels usuaris dels edificis, on passem un 90% del nostre temps, i que per tant juguen un paper fonamental en les nostres condicions de benestar i salut.

Exposem els conceptes que tracten i les seves conclusions:

Benestar tèrmic:

Asseguren que el benestar tèrmic és una sensació subjectiva, varia en funció de cada persona i les seves característiques i condicions, però si que ofereix algunes recomanacions generals per evitar efectes sobre la salut.

Cal recordar que la temperatura en si, és un indicador de la quantitat de calor d’un cos, i en els termòstats es sol mesurar la temperatura seca de l’aire, que és un valor incomplert. El concepte tèrmic que més s’acosta a la sensació tèrmica és la temperatura operativa, que incorpora la temperatura mitjana radiant de les parets i els tancament que envolten la persona.

Recomanacions:
No hauria d’haver un gradient tèrmic de més de 3ºC entre el cap i els peus
La temperatura del terra hauria d’estar entre 19ºC i 29ºC
Els sostres calents i les parets fredes generen malestar per asimetria. Cal tenir cura amb les superfícies de vidre properes, ja que és difícil controlar aquests valors, i per tant no és recomanable romandre en zones properes al tancament de l’edifici.

Els edificis actuals aconsegueixen una estabilitat tèrmica gracies als alts nivells d’aïllament requerits en els tancaments, les característiques tèrmiques dels forats, que en alguns casos també es comporten com a captadors d’energia i la massa tèrmica dels materials, que amorteix a la ona tèrmica exterior.

Altres estratègies com la col·locació d’elements de ombra i tallavents, la ventilació nocturna i la gestió automatitzada permeten aconseguir uns nivells de benestar tèrmic inèdits fins ara.

En un ambient calorós, restar immòbil o de peu durant molta estona i després canviar de postura ràpidament pot provocar una caiguda de la tensió arterial amb marejos i reduir el caudal sanguini que arriba al cervell.
Mal de cap, fatiga, perduda de la capacitat de treball i concentració, irritabilitat i alteracions cardíaques poden estar relacionades amb les condicions tèrmiques desfavorables.

Pel que fa a la humitat, els valors recomanats a l’estiu estan entre el 45% i el 60%, i a l’hivern entre el 40% i el 50%.
Els valors alts afavoreixen la proliferació de microorganismes, augmenten la possibilitat de condensacions a les parets i sostres i poden generar dolor en persones amb malalties reumàtiques. Aspergil·losis, asma i bronquitis son alguns problemes de salut vinculats a la humitat.

Els valors baixos d’humitat, a part de produir sequedat a les mucoses, son especialment crítics en presència d’electricitat estàtica, i es recomana que el seu valor no baixi del 50% per minimitzar algun dels efectes del síndrome de l’edifici malalt, A més, junt amb baixes temperatures faciliten la propagació de virus.

Qualitat de l’aire

Durant el 2016, la contaminació de l’aire a les llars va ser responsable de 3,8 milions de morts, i el 7,7% de la mortalitat mundial, segons el Global Health Observatory.

Hi ha diversos tipus de contaminants. Com els factors químics, els components orgànics volàtils o les partícules en suspensió i fibres.
Entre els factors químics trobem el diòxid de carboni (CO2), el monòxid de carboni (CO) i altre com els òxids de sofre i nitrogen.
Els detectors de CO2 serveixen per alterar de les necessitats de ventilació que afavoreix la renovació.

L’exposició al monòxid, principalment degut a la mala combustió pot provocar la reducció de capacitat d’exercici de persones sanes, augmenta la taxa d’asma en els nens, de la bronquitis i malalties cardiovasculars.

Els components orgànics volàtils (COV) es presenten en estat gasós a temperatura ambient normal. Ho son compostos perillosos per la salut como el benzè, el clorur de vinil, i altres.
Es poden emetre des de productes per la llar com pintures, conservants per a la fusta, cera, pesticides, alfombres, productes de neteja, cosmètics i desengreixants. Els efectes a la salut dels COV inclouen asma, irritació ulls, nas i gola, mal de cap, perduda de coordinació, nàusees, danys al fetge, ronyó i sistema nerviós central. Entre els efectes més greus es troben els cancerígens i mutagènics.

Les partícules en suspensió i fibres sol ser produïda per la combustió de combustibles contaminants a les llars obertes o mal ventilades, estufes ineficients o escalfadors d’espais. Si les fibres de vidre es desprenen i passen a l’aire poden produir irritacions a la pell, ulls, nas i gola, i els efectes a llarg termini encara no es coneixen amb exactitud.

Així doncs, els mecanismes de ventilació i de renovació de l’aire als habitatges esdevé un punt molt important encara que cal tenir en compte encara que els elements nocius siguin invisibles a la nostra vista.

Productes saludables

Els productes i materials de l’edifici poden afectar directament a la nostra salut. Hi ha alguns materials extensament utilitzats en les edificacions del sXX que a causa dels seus efectes nocius estan exclosos del mercat, com per exemple: l’amiant, molt utilitzat com a aïllant tèrmic degut a les seves característiques però que pot produir berrugues cutànies o fins i tot càncer, per inhalació de les fibres. O la creosota, que s’ha utilitzat durant més de 150 anys per tractar i preservar les fustes exposades a la intempèrie. Però el seu contacte directe amb les persones pot provocar vòmits, irritació ocular i inclús desenvolupar càncer, en casos de contacte prolongat.

La utilització de productes ecològics i certificats ens garanteixen la seva baixa o nul·la toxicitat.

Reptes com l’efecte del canvi climàtic, la contaminació de l’aire o l’exposició diària a productes químics afecten profundament al sector de la construcció i a la industria associada, ja que son un dels principals responsables dels seus impactes medi ambientals negatius sobre el planeta, com: l’esgotament dels recursos abiòtics, el consum de l’aigua, els residus sòlids, l’acidificació atmosfèrica o la pol·lució de l’aire i de l’aigua.

 Per poder quantificar els impactes ambientals, cada vegada més professionals opten per la realització de l’Anàlisis del Cicle de Vida (ACV). Aquesta eina aporta informació que, combinada amb dades econòmiques, socials i laborals, pot ser utilitzada per a la presa de decisions estratègiques importants, cosa que amplia les seves aplicacions més enllà del terreny ambiental. L’ACV permet donar resposta a qüestions com la comparativa entre dos processos de diferent naturalesa que tenen aplicacions similars i la comparativa entre les diferents etapes del cicle de vida d’un mateix producte.

Per a que aquesta informació sobre els productes es pugui traslladar a l’usuari es va desenvolupar el document resum anomenat: Declaració Ambiental de Producte (DAP). Les DAP formen part de la família d’etiquetes ecològiques definides en la sèrie de normes internacionals ISO com etiquetes o ecoetiquetes tipus III.

Protecció davant el soroll

A Espanya, el 18% de la població assegura tenir problemes causats pel soroll.

En l’edificació distingim entre condicionament acústic i aïllament acústic. El condicionament tracta sobre la qualitat acústica a l’interior d’un recinte, controlant aspectes com la reverberació, per exemple en sales de conferències o restaurants. Per la seva banda, l’aïllament tracta sobre el so que es transmet de recinte emissor a un altre contigu receptor, tant per via aèria com estructural.

El soroll arriba a l’interior dels edificis a través de les façanes, cobertes i terres en contacte amb l’aire exterior. De tots els elements que componen aquesta envolvent acústic, l’element més dèbil és el forat. Per tant, en moltes ocasions, sinó sempre, per millorar l’aïllament acústic respecte l’exterior és imprescindible substituir les finestres de la façana.

Per tenir un millor aïllament soroll aeri entre habitatges situats horitzontalment, els canvis passen, en primer lloc, per millorar les prestacions dels elements de separació vertical, per això es poden utilitzar un revestiment de placa de guix laminat amb llana mineral en la cavitat.

És imprescindible vigilar les unions de la partició amb els forjats i parets per minimitzar la transmissió per flancs, instal·lant, per exemple, bandes elàstiques perimetrals. En el cas dels recintes contigus verticalment, la millora de l’aïllament a soroll aeri es realitza de la mateixa manera, millorant les prestacions acústiques de l’element separador horitzontal. Les estratègies poder ser col·locar un sostre suspès o un terra flotant amb materials absorbents acústics.

La il·luminació

El rendiment visual
Per tenir clar el concepte del rendiment visual cal conèixer dos aspectes principals de cada situació: què estem fent, referit a la tasca que anem a realitzar, i quina és la nostra percepció, influenciada per diversos aspectes, com el nivell de il·luminació o les possibilitats d’enlluernament.
El nivell d’il·luminació i la luminància hauran de ser vigilats per evitar enlluernaments i assegurar el desitjat confort visual, evitant possibles problemes de salut ocular que ens poden produir mal de cap, estrès i altres efectes adversos.

La correcta il·luminació d’un espai, per assegurar la bona salut ocular dels ocupants, han de complir amb 4 paràmetres principals: la luminància mitjana mantinguda, uniformitat mínima de luminància, el factor de enlluernament i el rendiment de color.

Si ho extrapolem a les activitats més comunes que es realitzen als habitatges, com poden ser la lectura o veure pantalles d’ordinador o de televisió, el valor de luminància mitjana mantinguda mínima serien 500lux, la uniformitat mínima de la luminància de 0,60, un valor UGR (referència d’enlluernament) de 19 i un rendiment de color de les lluminàries de 80.

Accessibilitat

Els habitatges haurien d’estar tots adaptats perquè totes les persones amb les seves diferències puguin desenvolupar les seves tasques diàries de la manera més autònoma i segura.

L’accés a l’habitatge, per exemple caldria que estigués al mateix nivell que l’acera, i a les zones comunes amb desnivell, una rampa en comptes d’escales, si no hi ha les dues coses.

Pel que fa al videoporter, caldrà fixar-se en l’alçada en que es troba, la seva col·locació i disseny, mida de textos etc. A la porta d’entrada, tenir en compte el pes, dimensions i facilitat d’obertura.

A la cuina cal cuidar la col·locació ordenada i adequada dels mobles per permetre la mobilitat sense obstacles, controlar els sistemes d’obertura dels mobles, calaixos i portes d’electrodomèstics, l’alçada de la col·locació d’accessoris, cuidar la tria dels materials pel terra i parets per evitar relliscar, etc.
El lavabo també requereix d’una especial atenció en termes d’accessibilitat per facilitar-ne el seu ús i minimitzar els perills i riscos que se’n poden produir en les tasques diàries.

La publicació anomena altres factors que també influeixen en la millora o empitjorament de la nostra salut, com per exemple la contaminació electromagnètica o la ubicació i l’entorn del nostre habitatge.

La contaminació electromagnètica és el concepte que més preocupació ha despertat en la societat actual. A dia d’avui existeixen dues corrent diferenciades i cap d’elles està demostrada al 100%.

Pel que fa a l’entorn de l’habitatge, tot i que moltes vegades aquest factor no es vinculi a la salut, tot el que envolta a l’edifici influeix igualment al nostre benestar. Així, comptar amb els serveis necessaris a l’entorn urbà que envolta la nostra llar, zones verdes o la facilitat d’accés poden comportar-nos grans beneficis, i provocar grans perjudicis en el cas de no poder-hi comptar.

No disposar dels serveis adequats a prop de la nostra llar pot influir negativament a la nostra salut, principalment en el pla psicològic per la frustració i falta de possibilitats per evadir la ment després de la jornada laboral.