Les zones verdes aporten beneficis vitals per al futur de les ciutats. Com podem fer-ho per tenir-ne més?

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat recentment un document de molt recomanable lectura anomenat “Declaració emergència climàtica”. La publicació indica les principals conseqüències que tindrà el canvi climàtic a les ciutats.

També s’hi detallen les mesures que s’estan implementant des de l’Ajuntament per reduir els impactes sobre el medi ambient.

En referència a l’aigua, els models climàtics preveuen que la qualitat de pluja acumulada disminuirà entre un 14% i un 26% a finals de segle. A la vegada que preveu un augment del consum de 18hm3/any pel 2050 degut al creixement de la població. Per tant, ens trobarem en un escenari amb un major consum d’aigua i amb menys disponibilitat del recurs.

A l’apartat de canvi de model urbà, es posa de manifest la necessitat de desenvolupar més zones verdes a la ciutat. Les zones verdes aporten múltiples beneficis, als que anomenem serveis econsistèmics. Aquests són: millora de la qualitat de l’aire, depuració de l’aigua, emmagatzematge d’aigües pluvials, fixació de CO_2, disminució de la temperatura, reducció de la contaminació acústica, refugi de fauna i producció d’aliments. A més els jardins verticals contribueixen a l’aïllament tèrmic. Sense cap dubte, les zones verdes són i seran de vital importància en les ciutats pels beneficis que aporten a la salut i al medi ambient.

A part de desenvolupar més zona verda a l’espai públic a peu de carrer, també caldrà aprofitar cobertes i façanes d’edificis. D’aquest canvi també n’hauran de formar part les empreses privades, grans consumidores d’aigua.

El desenvolupament i manteniment d’aquestes zones verdes, que són primordials pel present i el futur de les ciutats farà augmentar encara més el consum d’aigua potable. Per tant, serà necessari trobar nous recursos d’aigua per abastir aquestes noves zones verdes. A les ciutats, aquests recursos seran les aigües residuals; principalment les grises, degut al seu baix cost de tractament en comparació a les aigües negres. Les aigües grises són aquelles que provenen de lavabos, dutxes, rentadores, rentaplats i pica. Tot i que tinguin una concentració de contaminants més baixa cal que siguin tractades abans de ser utilitzades. Per reduir les despeses per construir més infraestructura i reduir les despeses d’electricitat lligats al transport de l’aigua, les aigües grises es poden tractar a prop del punt on han estat generades i es reutilitzaran. Grans municipis com Sant Cugat del Vallès i Sabadell (Barcelona) ja obliguen a través d’una ordenança municipal, la instal·lació de tecnologies per reutilitzar les aigües grises en el mateix edifici.

A dia d’avui, al mercat ja hi ha una amplia varietat de tecnologies de parets i cobertes verdes que tindran un paper clau per fer les ciutats més verdes. Algunes d’aquestes tecnologies, inclús ofereixen elevades prestacions per al tractament i reutilització de les aigües grises simulant les característiques dels aiguamolls naturals. Es tracta de tecnologies que permeten crear espais verds a la vegada que tracten les aigües grises de l’edifici i les reutilitzen per a altres usos. A més d’ajudar a reduir considerablement el consum hídric de l’edifici fins a un 35%, s’obtenen beneficis micro-climàtics, millores en qualitat de l’aire, millor confort, etc.

Exemple de tecnologia per tractar les aigües grises als edificis edificios (www.bluecarex.com)

Una persona genera una mitjana d’entre 50 o 100 litres d’aigua gris al dia (en funció també de si en compten les aigües procedents de les rentadores o cuina. Un hotel de 500 habitacions, a l’estiu poden arribar a generar uns 50 m³d’aigua gris al dia. Per tant, aprofitar les aigües grises com a recurs per abastir la demanda hídrica de jardins i la descàrrega d’inodors ens permetrà fer front a varies de les conseqüències del canvi climàtic. Entre elles, la sequía, la contaminació de l’aire i la pèrdua de la biodiversitat.