Els camps electromagnètics tenen efectes nocius sobre la salut?

Una de les controvèrsies actuals i que divideix la posició de diversos experts del món científic gira al voltant dels camps electromagnètics i els seus possibles efectes adversos a les persones.

Un estudi recentment realitzat per l’agència de salut pública de Barcelona exposa les característiques dels camps electromagnètics als quals estem exposats i mostra els diversos estudis sobre els seus efectes.

D’entrada cal entendre què són els camps electromagnètics i les diverses tipologies i com es comporten en relació a l’entorn:

Els camps electromagnètics són una combinació de camps de força elèctrics i magnètics. Tot aparell connectat a una xarxa elèctrica generarà al voltant seu, si està encès i hi circula el corrent, un camp magnètic.

Els camps elèctrics són més intensos com més petita és la distància a la càrrega que els genera i menys intensos a mesura que ens allunyem d’aquesta càrrega. La majoria dels materials de construcció protegeixen en certa mesura dels camps elèctrics. Les parets, els edificis i els arbres redueixen la intensitat dels camps elèctrics de les línies de conducció elèctrica situades a l’exterior de les cases. Si, a més, els cables estan soterrats, els camps elèctrics que es generen gairebé no es detecten, ni a la superfície. Igual que els camps elèctrics, els camps magnètics són més intensos en els punts més propers al seu origen i la seva intensitat disminueix ràpidament a mesura que augmenta la distància des de la font.

Els CEM es dividiran en 4 subcategories segons la seva freqüència en hertzs (Hz):

• 0Hz:  Camps magnètics estàtics (SMF) : aparells de ressonància magnètica, trens de levitació magnètica, línies d’alta tensió híbrides de corrent contínua i alterna…
• 3Hz-300Hz: Camps elèctrics i magnètics de freqüència extremadament baixa (ELF), : aparells electrodomèstics i línies d’alta i mitjana tensió de corrent alterna (AC)
• 300Hz-100 KHz o 1MHz: Camps elèctrics i magnètics de freqüències intermèdies (IF): cuines inducció, bombetes baix consum, monitors ordinadors, sistemes antirobatori…
• 100 KHz o 1 MHz-300 GHz: Camps electromagnètics de radiofreqüències (RF) : telèfons mòbils, comptadors sense fils, antenes de telefonia, xarxes Wi-FI, Radiodifusió, TDT, radars o forns microones.

En els darrers anys s’han realitzat diverses investigacions per estudiar els possibles efectes nocius a llarg termini de les freqüències electromagnètiques i radiofreqüències, però tot i que nombrosos estudis alerten de possibles efectes no conclouen de manera contundent ni han provat científicament els seus efectes, sovint perquè les dades utilitzades en els estudis han estat insuficients per treure’n conclusions determinants dels seus efectes a mig/llarg termini. Tot i així tampoc hi ha estudis determinants que garanteixin la innocuïtat d’aquestes radiacions.

A arrel de les investigacions que hi havia fins al moment, l’any 1999 el Consell de la Unió Europea va aprovar la Recomenació 199/519/CE relativa a l’exposició del públic en general als camps electromagnètics de 0Ghz a 300 GHz. L’any 2007, el Comitè científic dels Riscos Sanitaris Emergents i Recentment Identificats de la UE (SCENIHR) va revisar els coneixements científics, i tot i que no va trobar cap evidència científica clara que mostrés la necessitat de revisar les restriccions bàsiques establertes per la Unió, va indicar que hi havia llacunes en el coneixement científic que calia seguir investigant.

Des de llavors el SCENIHR s’encarrega de les revisions periòdiques i d’actualitzar les recomanacions de la UE.

En contrast amb la Unió Europea, l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa en la

Resolució 1815 de 20114 assenyala que, donada la manca de certesa científica sobre els riscos per a la salut dels CEM, el fet d’esperar a disposar de nivells clars d’evidència científica abans de prendre accions preventives podria derivar en costos econòmics i per a la salut molt elevats.

Alguns països com Bèlgica, Itàlia, Grècia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Polònia i Eslovènia han establert nivells de referència més estrictes que els de la Recomanació 199/519/CE. Alguns han adoptat límits d’exposició més exigents. L’Estat espanyol per la seva banda , va establir els nivells màxims d’exposició per decret llei el 2001 fent servir els nivells màxims de la Recomanació 199/519/CE.

Darrerament el debat sobre els efectes dels camps electromagnètics s’ha intensificat a causa de la imminent implantació del 5G.

El 5G és la cinquena generació de mòbils que disposem. Segons les operadores, el temps es podria reduir entre 5 i 1 milisegon, un temps imperceptible per nosaltres que permetrà connectar-nos pràcticament a temps real. El que es busca és la connectivitat total amb el nostre entorn: seguretat, electrodomèstics, vehicles…, a més podrem navegar a una velocitat que ens permetrà descarregar-nos una pel·lícula en qüestió de segons. També s’obren un ventall de possibilitats en l’àmbit dels vehicles autònoms i connectats, serveis amb drones i l’accés a sistemes remots de e-health com les operacions quirúrgiques en remot.

Al no estar segurs de la innocuïtat del 5G per la salut i pel medi ambient, ciutats com Brusel·les o Florència han aplicat el principi de precaució i l’han rebutjat.

La OMS va qualificar els camps electromagnètics de radiofreqüència (smartphones, wifi, etc) com a possiblement cancerígens. Per això, el 5G també ho seria (possiblement), i el seu desplegament augmentarà la exposició als camps electromagnètics, ja que suposaria un augment de les potencies existents, ja que el 5G no substituirà el 2G, 3G o 4G, si no que s’hi afegeix, i a més, s’utilitzaran noves freqüències i més satèl·lits en òrbita per tal de garantir la connectivitat total.

A Espanya diverses opinions d’experts reacis a la implantació del 5G que alerten dels més que probables efectes nocius de l’alta exposició dels camps electromagnètics de manera sostinguda han generat molt de rebombori i han estat desprestigiats per altres companys de professió i, en alguns casos per les mateixes institucions.

La potencialitat econòmica del desenvolupament del 5G marca la tendència de les decisions estratègiques de les ciutats i països, que aposten per la implantació d’aquesta tecnologia, deixant en segon pla les investigacions sobre els efectes que se’n puguin derivar. Esperem que, si els efectes nocius que alguns prediquen són certs, siguem capaces de reaccionar a temps.