Article d’opinió: El projecte d’El Bulli foundation*

El 27 de novembre vaig assistir al debat tècnic organitzat per la taula de l’Enginyeria de les comarques gironines sobre el projecte del Bulli Foundation a la Cala Montjoi de Roses, dins el Parc Natural del Cap de Creus.

L’arquitecte Enric -Ruiz va fer una exposició més arquitectònica que no tècnica de les lloancesdel projecte i l’ambientòloga Marta Ball-llosera va parlar de les infraccions urbanístiques que suposaven la totalitat del projecte, però mai es va parlar del dia de demà. Un cop realitzat el projecte qui ho mantindrà o com?, s’ha fet un anàlisis del cicle de vida econòmic, medi ambiental i social del projecte? Perquè tots sabem que quan les coses van bé, van bé, però i sinó? Ho rescatarà l’administració, o sigui nosaltres? No vull tenir mala astrugància però després d’uns quants anys de crisi em sorprèn que encara no ens preguntem pel dia de demà, sobretot en els temes que ens afecten a tots.

En tot cas, després de debatre sobre la sostenibilitat del projecte i escoltar les coses a favor i en contra de les diferents parts, sorprèn les vàries dificultats que fan que l’entesa entre les parts sigui possible. D’una banda,  entendre que el projecte és d’interès comú – cosa que em sembla fora de cap dubte-  igual que ho és el Parc Natural del Cap de Creus i, d’altra banda, els problemes actuals que hi ha d’accessibilitat en alguns moments  de l’any, cosa que el projecte del Bulli agreujaria, amb l’impacte a l’entorn que això genera.

Des del meu punt de vista, la sostenibilitat d’un projecte s’aconsegueix quan hi ha un equilibri entre les pèrdues i guanys entre els factors socials, econòmics i medi ambientals. Els diferents agents del territori veuen clars els beneficis socials i econòmics del projecte, però si ho analitzem des  de la perspectiva  ambiental tenim un factor que no encaixa, i aquest factor és principalment el generat per l’accessibilitat i la mobilitat. Culpar d’això el projecte del Bulli ho trobo una mica arriscat, ja que aquest problema existeix actualment.

Avui en dia hi ha molts de sistemes que podrien ajudar a solucionar aquest problema que passarien per regular l’accés al Parc Natural; això no vol dir ni prohibir, ni limitar, ni tampoc canviar el transport per carretera pel marítim. Per tant, seria interessant que les diferents parts poguessin treballar per solucionar el problema real i aprofitar l’oportunitat que pot suposar l’ implantació d’un projecte d’aquestes característiques per tal de que el Cap de Creus pugui ser un exemple a nivell europeu de la gestió d’un parc  de forma sostenible, ja que mentre això no sigui així no podrem parlar d’un projecte 100% sostenible.

Jordi Castellano

Investigador en arquitectura sostenible a la Universitat de Girona i membre de Green Building Management

* Article publicat el 14 de desembre de 2014 a El Punt Avui